El magistrat conservador que ha reactivat la persecució judicial de la ultradreta a Oltra
La secció quarta de l'Audiència Provincial de València, encapçalada pel magistrat conservador Pedro Castellano, ha reobert la causa contra l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra perquè «no pot descartar-se clarament» l'existència d'una infracció penal. L'estimació parcial dels recursos de Vox i del líder de la feixista España 2000, José Luis Roberto, allarga la persecució dels ultradretans contra l'exdirigent de Compromís i suma una polèmica al currículum de Castellano.
Per Moisés Pérez
21.06.2024
FacebookTwitterWhatsAppTelegramComparteix
L'exvicepresidenta valenciana, Mónica Oltra| Europa Press
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
A les portes del Palau de la Generalitat Valenciana, atapeïts de cartells amb el lema «amb la cara ben alta i les dents serrades», unes desenes de militants i simpatitzants de Compromís s'havien reunit per reivindicar l'absolució provisional de l'exvicepresidenta valenciana, Mónica Oltra. El jutge-instructor de la causa, Vicente Ríos, havia emès una interlocutòria que era un autèntic míssil tomahawk contra les acusacions particulars d'ideologia ultradretana. I més quan traçava un relat dels esdeveniments que deixava, a priori, poc marge per a una reactivació del procediment judicial.
«No s'ha acreditat, ni tan sols en l'àmbit dels indicis, que Oltra, ni qualsevol altra persona de la conselleria, dirigira una ordre, una instrucció, una consigna o cap indicació als investigats sobre quin havia de ser el seu mode de conducta en relació amb Maite [la víctima dels abusos] o en relació amb Ramírez [el condemnat]», va concloure al seu escrit del togat sobre si Oltra havia encobert els abusos sexuals del seu exmarit a una adolescent internada en un centre de menors, els quals depenien de la conselleria que comandava la dirigent progressista. El procediment judicial, construït sobre uns «indicis plurals» i «cap prova directa», s'ensorrava.
La sensació al món jurídic era que el viacrucis judicial d'Oltra s'havia esgotat. «Les acusacions presentaran un recurs a l'Audiència Provincial de València, però és molt complicat que es puga revocar el sobreseïment. La interlocutòria està molt ben argumentada i no compta amb fissures», apuntaven llavors fonts properes a la causa. El posicionament de la Fiscalia, la qual va comunicar que no presentaria recurs a la interlocutòria del jutge Ríos, albirava l'adveniment de l'epíleg.
L'extrema dreta Vox i el líder del partit feixista España 2000, empresari de la seguretat, condiment de totes les xarxes ultradretanes del País Valencià, advocat de la víctima i exlletrat de la patronal dels clubs de cites, José Luis Roberto, van persistir en la seua cacera als tribunals contra Oltra i van plantejar un recurs. Cristina Seguí, agitadora ultra i personada a través d'una fantasmagòrica entitat, va sumar-se a les rèpliques judicials registrades per la resta d'acusacions.
La representant del trumpista mediàtic espanyol actuava mitjançant Pablo Delgado, antic lletrat de l'expresident Francisco Camps i actualment companys de bufet, així com va comptar amb la complicitat en la difusió mediàtica de les seues denúncies del congressista del PP, Fernando de Rosa. Expresident de l'Audiència Provincial de València, exvicepresident del Consell General del Poder Judicial i exconseller de Justícia de Camps, és germà d'Alberto de Rosa, president de Ribera Salud. La firma, que va perdre una part del seu negoci milionari durant l'etapa del Botànic, va contractar a la víctima de l'exmarit d'Oltra. L'altra germana, Carmen de Rosa, és en l'actualitat directora territorial de la conselleria que gestiona els centres de menors.
L'activista ultra i confundadora de l'extrema dreta Vox, Cristina Seguí, ha estat una altra de les protagonistes de l'estratègia judicial de l'extrema dreta contra Oltra | Europa Press
Encara que el jutge-instructor havia teixit una interlocutòria que admetia poca capacitat de revocació, la secció quarta de l'Audiència Provincial de València, encapçalada pel magistrat conservador Pedro Castellano, ha acordat aquest dijous la reobertura de la causa. La decisió s'ha adoptat en contra del criteri del Ministeri Públic i s'ha avançat quasi un mes de la data fixada, coincidint quasi amb l'aniversari de la dimissió forçada d'Oltra, del qual es compleixen dos anys. Amb la reobertura de la causa, s'empenta l'exvicepresidenta i els 15 acusats al judici oral.
A la contra de l'instructor i Fiscalia
«Després d'examinar el resultat de la instrucció practicada, que s'exposa de manera detallada en la resolució impugnada, la sala estima, discrepant del criteri de l'instructor, que no pot descartar-se clarament la comissió d'infracció penal, sent possible identificar, en relació amb determinades actuacions, una suficiència indiciària que justifica la continuació del procediment», argumenten d'entrada. A escala indiciària, consideren que s'hi pot sostenir «com a hipòtesi plausible» que quan s'assabenten a la conselleria d'aquest abús sexual, «les persones que en van tindre coneixement [...] haurien pretès ocultar l'abús sexual».
Per a fer-ho, a parer de l'Audiència Provincial de València, «s'haurien valgut d'un informe fictici, ja que s'emet un pronunciament d'inexistència d'indicis d'abús sexual quan ni tan sols es va preguntar a la menor sobre els abusos que havia relatat a terceres persones, ometent-se tant la denúncia com l'obligació de comunicar-ho al Ministeri Fiscal». I, en conseqüència, «s'estima que en aquest moment processal no pot descartar-se, d'una manera clara, la comissió d'infracció penal derivada de l'incompliment del deure de denunciar i de protegir la menor tutelada per la Generalitat Valenciana amb la finalitat d'ocultar l'existència d'uns abusos sexuals ocorreguts en el centre d'acollida, havent de ser l'acte del judici oral on es dilucide».
«Sense ànim de prejutjar, s'aprecien indicis de la possible comissió de delicte en l'actuació consistent en la formació d'un expedient informatiu, una vegada ja estava judicialitzat l'assumpte, amb la finalitat de determinar la veracitat de les acusacions efectuades per la menor», reforça en la seua exposició la sala envers el famós expedient que la conselleria va iniciar per esclarir els esdeveniments. Les acusacions particulars, així com en determinats moments la instrucció, van apreciar que buscava minvar la credibilitat de la menor abusada. En la interlocutòria, el jutge-instructor, va interpretar-lo com a «redundant» o, fins i tot, «desencertat», però va deixar clar que la seua incoació no suposava cap mena d'il·legalitat.
«L'expedient sembla dirigit a determinar la falta de credibilitat del testimoni de la menor, a la qual es fa passar, de manera il·legal en termes indiciaris, per una entrevista i una prova pericial, quan l'assumpte estava ja judicialitzat, amb la victimització secundària que això suposa i amb la finalitat indiciària de desacreditar el seu testimoni o influir en el seu ànim acusador», raona la sala. I apunta: «No pot descartar-se en aquest moment processal la comissió d'infracció penal, a conseqüència d'haver-se dictat, de manera arbitrària i injustificada, una resolució amb la finalitat d'iniciar el referit expedient informatiu, utilitzant recursos públics amb finalitats particulars».
Subscripció al butlletí
Rep les novetats d'El Temps al teu correu:
Adreça electrònica
La secció quarta ressalta: «No pot descartar-se que les diferents actuacions acomplertes foren dirigides a ocultar l'existència d'abusos sexuals i desacreditar el testimoni de la menor». De fet, expressa a escala indiciària que «no es va atorgar la protecció necessària per a les persones que tenien l'obligació de fer-ho» i «no es va denunciar la possible existència d'abusos», així com s'adverteix que es va permetre a l'educador tornar al seu lloc de treball en el centre d'acollida.
José Luis Roberto, referent feixista al País Valencià i advocat de la víctima| Europa Press.
«La base indiciària existent justifica la continuació del procediment per la possible comissió de delictes derivats de l'incompliment del deure de denunciar i de protegir la menor tutelada per la Generalitat Valenciana amb la finalitat d'ocultar l'existència d'uns abusos sexuals ocorreguts en el centre d'acollida, i posterior intent de desacreditar el seu testimoni o influir negativament en l'ànim acusador de la menor una vegada ja s'havia iniciat el procediment judicial», insisteix amb una exposició que discrepa de la narració dels fets del jutge-instructor Ríos, amb una interpretació dels esdeveniments allunyada de la interlocutòria que va ordenar el sobreseïment provisional.
La interlocutòria de la secció quarta ha provocat reaccions a Compromís. L'executiva, reunida d'urgència, ha expressat el seu «suport a Mónica Oltra, Rosa Molero, Francesc Gamero, Miquel Real, Isabel Serra i la resta de persones investigades davant del pitjor cas de persecució judicial de la nostra història recent». «Quan totes donàvem el calvari per acabat, avui hem conegut que l'Audiència de València, en contra del criteri de la Fiscalia i del jutge i sense cap prova ni indici, ha decidit continuar allunyant-se de la veritat i posar-se del costat de Vox, d'un altre partit feixista i d'una ultra que està sent jutjada per revelar el vídeo d'unes joves menors víctimes d'una violació», han recriminat.
El 'barrufeig' del PP i trames neonazis
La decisió de la secció quarta de l'Audiència Nacional contrasta amb la seua resolució envers el presumpte blanqueig de capitals vinculat al grup municipal del PP de València durant l'última campanya de Rita Barberá com a alcaldessa i candidata dels populars. Encapçalada per Castellano, un jutge identificat dintre de la dreta judicial valenciana, la sala va evitar l'enviament a judici dels 49 exregidors i antics assessors del PP suposadament implicats en aquesta tècnica de rentada de diners hipotèticament de procedència espúria. Una de les magistrades, Clara Bayarri, va emetre un duríssim vot particular. «La interlocutòria a la qual s'ha presentat recurs és fosca, confusa en la seua redacció, i la tècnica narrativa escollida tampoc és l'adequada», va indicar com a preludi.
«Això determina que la seua lectura siga complexa i ens puga dur a l'extracció de diferents conclusions, la qual cosa justifica les discrepàncies en la seua valoració entre els meus companys de tribunal i la meua», va desenvolupar. I concloïa: «No pot exigir-se, d'aquesta interlocutòria, que incloga en els fets les inferències del jutge instructor, qui no ha celebrat judici, ni ha valorat la prova de manera conjunta, i, per això, no pot extraure's de tal absència formal i merament locativa, una destipificació de facto determinant de la revocació de la resolució dictada». Segons El Plural, la sentència estava fonamentada en una jurisprudència inexistent.
Castellano, protagonista d'una polèmica actuació en el judici del presumpte saqueig de RTVV, ha estampat la seua firma en altres resolucions que han arrossegat controvèrsia. Va participar, per exemple, de l'exoneració de responsabilitats penals de Camps pels contractes i l'activitat de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies, un organisme impulsat per la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de València i la Diputació de València del bracet de l'Arquebisbat de València per organitzar la visita del pontífex Benet XVI a València l'any 2006.
El magistrat conservador Pedro Castellano| Consell General del Poder Judicial.
Si l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i la Fiscalia Anticorrupció assenyalaven el caràcter públic d'aquesta entitat, atès que el 75% dels seus fons eren aportats per l'administració, la sala presidida per Castellano va afirmar que de naturalesa privada i que no hi havia «cap propòsit delictiu» en l'acord de creació d'aquesta fundació. Fins i tot, va exaltar aquella trobada papal: «És notori i de públic coneixement l'immens nombre de persones assistents i l'ingent seguiment que va tindre a través dels mitjans de comunicació, amb la consegüent i paral·lela projecció mundial de la imatge de la ciutat de València, venint doncs a prestar la fundació un irrefutable servei públic finalment auxiliats en els seus costos pel Govern autonòmic».
La seua petjada apareix també en l'absolució dels neonazis acusats dintre de la denominada com a Operació Pánzer, una presumpta trama ultradretana que suposadament feia negocis amb armes provinents de l'exèrcit espanyol i desenvolupava accions de proselitisme neonazi. Amb Pedro Cuevas, assassí del jove independentista i antifeixista Guillem Agulló, entre la nòmina dels acusats, la sala de la qual formava part Castellano va exonerar els filonazis perquè, segons van interpretar, els enregistraments efectuats per desmuntar la trama no estaven justificats.
L'alliberament judicial d'aquests integrants de la ultradreta valenciana va derivar en episodis esperpèntics, com ara quan l'Audiència Provincial de València va ordenar retornar-li a Cuevas el material neonazi i les armes confiscades per la Guàrdia Civil. Castellano, amb tot, ja havia signat anteriorment una altra sentència que deixava sense càrrecs 18 ultres neonazis acusats d'associació il·lícita i de tinença il·legal d'armes. La sala va esgrimir que d'una simple sospita policial sense proves va passar-se a una acusació.
Aquella recerca policial va versar sobre la propaganda nazi i els sabotatges teòricament duts a terme per la Hermandad Nacional Socialista Armagadeon. No debades, aquest grupuscle clarament neonazi havia reivindicat atemptats contra la seu del PP en Alboraia (Horta), del PSPV a Manises (Horta) i d'Esquerra Unida del País Valencià a Xirivella (Horta). Són les ombres judicials d'un magistrat que ha esperonat la persecució dels ultres
