LLIR ENTRE CARDS
Parlar espanyol és de pobres
Salvador Sostres
A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en catal? sovint tampoc no saben angl?s, ni franc?s, ni qui és monsieur Paccaud. Per? no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per c?pita de Noruega, 36.600 d?lars; Dinamarca, 30.940; Isl?ndia, 29.750. Tots tres pa?sos riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra per? que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el catal? ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minorit?ria. En canvi en el meravellós món hisp?nic la pobresa és l'única dada. La mitjana dels 13 principals pa?sos americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i M?xic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats d?lars de renda per c?pita. Catalunya parlant catal? i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la dec?ncia de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 d?lars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la mis?ria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pr?pia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. És veritat que en espanyol s'han escrit p?gines d'una bellesa emocionant, per? el destí dels pa?sos que el parlen ha estat hist?ricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya est? absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.
TRADUCCION DE LO ANTERIOR
artículo aparecido en el diario catalán AVUI.
"En Barcelona queda muy hortera hablar en espa?ol, yo solo lo hablo con la criada y con algunos empleados. Es de pobres y de horteras, de analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace un ruido tan espantoso para pronunciar la jota. Estos que no hablan catalán, a menudo tampoco saben inglés, ni francés, ni quién es monsieur Paccaud. Pero no solo en Catalu?a el espa?ol es un síntoma de clase baja. El amigo Riera me facilita estos datos de la ONU del 2002.
Renta per cápita de Noruega, 36.600 dólares; Dinamarca, 30940; Islandia, 29.750.
Tres países riquísimos, con economías internacionalizadas y lenguas más peque?as que la nuestra pero que las hablan sin complejos. Contra esta absurda creencia de que el catalán nos cierra puertas, estos datos sobradamente elocuentes de si sirve o no sirve una lengua minoritaria.
En cambio en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único dato. La media de los 13 principales países americanos que tienen el espa?ol como lengua, desde Argentina, Chile y Méjico hasta Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de 6.209 maltrechos, dólares de renta per cápita. Catalu?a hablando catalán y a pesar del expolio fiscal infringido por una Espa?a que no tiene ni la decencia de publicar las cifras del robo tiene una renta de 26.420 dolares.
http://www.avui.com/avui/diari/05/abr/07/ag2lli07.htm